¿QUÉ ES LA REFLEXOLOGÍA PODAL?
La Reflexología es una técnica manual, cuyo fin es activar los procesos de autorregulación del propio organismo, por medio de la estimulación refleja periférica de los nervios.
Exiten zonas reflejas en diferentes zonas del cuerpo (manos, orejas, columna, lengua, cara), aunque en los pies son los más fuertes y su reacción más rápida.
La Reflexología podal es una técnica manual que se aplica con los dedos de las manos sobre los pies del usuario. Se realiza practicando presiones y fricciones sobre unos puntos precisos del pie, con el objetivo de actuar de forma refleja sobre los órganos, articulaciones, glándulas y sistemas del cuerpo humano.
La técnica se basa en el principio de que todos los órganos, articulaciones, glándulas y sistemas del cuerpo humano, forman un todo, y están relacionados a través de canales o conductos sensitivos, conocidos como meridianos, los cuales acaban al final de las extremidades de los pies. Así, se refleja en ellos cualquier alteración o desequilibrio que se produce en el organismo, tratando todo el cuerpo utilizando únicamente los pies.
El pie es una zona sensible y de fácil localización de alteraciones funcionales. En caso de disfunción de un punto concreto de nuestro organismo, se produce una alteración de la zona refleja correspondiente en el pie. Al ser estimulada la zona refleja con las manipulaciones de ésta técnica, regulamos la disfunción del órgano afectado.
De esta manera, ayudamos a estimular las funciones orgánicas, contribuyendo a prevenir patologías y restablecer la salud, aumentando la capacidad de autocuración y regeneración del propio cuerpo.
Principios básicos
- Observar la analogía de formas, es decir, los perfiles anatómicos comparables entre los pies y el cuerpo, que indican a menudo las relaciones mutuas internas y funcionales.
- Detectar la alteración y la parte del organismo que la produce. Esto se consigue explorando detalladamente, mediante el tacto, los pies del usuario para descubrir las alteraciones reflexológicas.
- La finalidad de la aplicación de esta terapia es la homeostasis, es decir, el estado de equilibrio fisiológico en cualquier organismo vivo (temperatura arterial, composición química, etc.), en condiciones de variabilidad ambiental.
Objetivos e indicaciones
- Liberar bloqueos energéticos estancados en algún órgano.
- Mejorar la circulación sanguínea y su calidad.
- Mejorar las funciones de los órganos excretores como pulmones, riñones, intestinos y piel.
- Aumenta el control de los esfínteres de la vejiga y los intestinos.
- Deshacer los residuos acumulados en las zonas bloqueadas.
- Equilibrar las funciones orgánicas y glandulares.
- Relajación física y mental, indispensable para el equilibrio general.
- Prevención de enfermedades.
- En tratamientos de cáncer para paliar los efectos secundarios de los tratamientos de la quimio y radio.
- En enfermedades crónica (espondilitis anquilosante, artrosis), mejora la calidad de vida.
Un paseo por la historia
La Reflexología es una técnica milenaria, conocida desde hace ya más de 5000 años en la India y en China, como un tratamiento mediante puntos de presión que más adelante se transformaría en la acupuntura. Se utilizaban un tipo de canales o líneas energéticas (red zonal) que unen el pie con un órgano concreto, pudiendo así trabajar mediante presiones en estos puntos, todo el organismo, para prevenir y mejorar el estado de salud.
En el antiguo Egipto, también se conocían los benefícios de los puntos de presión en los pies, de hecho, en muchos libros de reflexología podéis encontrar esta imagen:
La traducción dice «No me hagas sufrir», y el practicante responde, «Agradecerás mis acciones».
Entre 1500 y 1515, un famoso escultor italiano, Benvenuto Cellini, combatía dolores de todo tipo imprimiendo una fuerte presión sobre los dedos de las manos y de los pies.
En 1582, en los países europeos, descubrieron métodos similares a la reflexología, incluso existe un manuscrito del Dr. Ball de Leipzig, en el que se describe el tratamiento de diversos órganos mediante puntos de presión.
Los indios norteamericanos conocían estos puntos reflejos y la relación con los órganos internos, que utilizaban como tratamiento combatiéndolo con hierbas y ungüentos.
El Dr. Fitzgerald (1872-1942), estadounidense, estudió la posibilidad de influir en los órganos del cuerpo mediante puntos de presión. Impartió cursos de iniciación a los círculos médicos sobre esta técnica, dio conferencias y publicó un libro llamado «Zone Therapy«, en cuya primera edición ya aparecieron diagramas de los pies y la división correspondiente a las diez zonas que hoy en día se estudian.
En 1938 (24/02/1890-10/12/1974), Eunice Ingham, masajista, que había iniciado años antes su aprendizaje en esta disciplina, la perfeccionó a través de su experiencia y publicó un libro llamado «Stories the feet can tell» (Historias que los pies podrían contar).
Eunice Ingham creó la base del masaje de presión que hoy en dia se aplica a los pies. Desempeñó un papel muy importante en la difusón y la aceptación de esta terapia. Desarrolló un método de masaje especial y sutil que denominó «el método Ingham de masaje de compresión».
En 1958, Hanne Maquardt, mientras trabajaba de masajista en Alemania descubrió el libro de Eunice Ingham, por curiosidad comenzó a practicarloo con sus pacientes y quedó gratamente sorprendida por los resultados obtenidos. Después de 9 años de práctica, conoció a Eunice Ingham. Estableció también contacto con otros especialistas y profesionales con los que decidió celebrar un primer curso de formación de «Terapia de las zonas reflejas de los pies» y escribió su libro, con el mismo nombre.
En Cataluña, a mediado de los 70, Mossen Sebastià Fàbregas, tras superar una gangrena en la pierna gracias a la reflexoterapia y al tratamiento con arcilla, movido por el espíritu altruista que lo caracterizaba, decidió dedicar su vida a la práctica y enseñanza de la reflexoterapia. Fundó una de las primeras escuelas de reflexología en España. Viendo los resultados tan positivos que aportaba esta terapia decidió empezar a enseñar a las personas más pobres y enfermas para que pudieran autotratarse, lo que le llevo a enseñar Reflexología en Sudamerica y Africa, creando así, la Fundacion Montjoia, llamada hoy en día, Fundación Mossen Fabregas.
- Reflexología podal. Impartido por Montse García. Instituto Superior de Medicinas Tradicionales (ISMET). Barcelona.
- Reflexología podal. Dosier de la Escuela del Gremi d’Herbolaris i Dietètica de Catalunya. Barcelona.
- Daniel Álvarez Duarte. Fotógrafo autodidacta.
Marta Alcaraz Rodríguez
Naturópata, Reflexóloga podal y Autora del Blog
La información presentada en esta página web no puede en ningún caso sustituir a un diagnóstico médico. Consulte con su médico cualquier aplicación con fines terapéuticos. La autora no se responsabiliza del uso indebido de la información presentada, así como no tiene por que estar de acuerdo con la totalidad del contenido de los post publicados.
QUÈ ÉS LA REFLEXOLOGIA PODAL?
La Reflexologia és una tècnica manual, la fi de la qual és activar els processos d’autorregulació del propi organisme, per mitjà de l’estimulació reflexe perifèrica dels nervis.
Existeixen zones reflexes en diferents zones del cos (mans, orelles, columna, llengua, cara), encara que en els peus són els més forts i la seva reacció més ràpida.
La Reflexologia podal és una tècnica manual que s’aplica amb els dits de les mans sobre els peus de l’usuari. Es realitza practicant pressions i friccions sobre uns punts precisos del peu, amb l’objectiu d’actuar de forma reflexe sobre els òrgans, articulacions, glàndules i sistemes del cos humà.
La tècnica es basa en el principi que tots els òrgans, articulacions, glàndules i sistemes del cos humà, formen un tot, i estan relacionats a través de canals o conductes sensitius, coneguts com a meridians, els quals acaben al final de les extremitats dels peus. Així, es reflecteix en ells qualsevol alteració o desequilibri que es produeix en l’organisme, tractant tot el cos utilitzant únicament els peus.
El peu és una zona sensible i de fàcil localització d’alteracions funcionals. En cas de disfunció d’un punt concret del nostre organisme, es produeix una alteració de la zona reflexe corresponent en el peu. En ser estimulada la zona reflexe amb les manipulacions d’aquesta tècnica, regulem la disfunció de l’òrgan afectat.
D’aquesta manera, ajudem a estimular les funcions orgàniques, contribuint a prevenir patologies i restablir la salut, augmentant la capacitat de autocuración i regeneració del propi cos.
Principis bàsics de la Reflexologia podal
- Observar l’analogia de formes, és a dir, els perfils anatòmics comparables entre els peus i el cos, que indiquen sovint les relacions mútues internes i funcionals.
- Detectar l’alteració i la part de l’organisme que la produeix. Això s’aconsegueix explorant detalladament, mitjançant el tacte, els peus de l’usuari per descobrir les alteracions reflexológicas.
- La finalitat de l’aplicació d’aquesta teràpia és l’homeòstasi, és a dir, l’estat d’equilibri fisiològic en qualsevol organisme viu (temperatura arterial, composició química, etc.), en condicions de variabilitat ambiental.
Un passeig per la història
La Reflexologia és una tècnica mil·lenària, coneguda des de fa ja més de 5000 anys en l’Índia i a Xina, com un tractament mitjançant punts de pressió que més endavant es transformaria en l’acupuntura. S’utilitzaven un tipus de canals o línies energètiques (xarxa zonal) que uneixen el peu amb un òrgan concret, podent així treballar mitjançant pressions en aquests punts, tot l’organisme, per prevenir i millorar l’estat de salut.
En l’antic Egipte, també es coneixien els benefícios dels punts de pressió en els peus, de fet, en molts llibres de reflexologia podeu trobar aquesta imatge:
La traducció diu «No em facis patir», i el practicant respon, «Agrairàs les meves accions».
Entre 1500 i 1515, un famós escultor italià, Benvenuto Cellini, combatia dolors de tot tipus imprimint una forta pressió sobre els dits de les mans i dels peus.
En 1582, als països europeus, van descobrir mètodes similars a la reflexologia, fins i tot existeix un manuscrit del Dr. Ball de Leipzig, en el qual es descriu el tractament de diversos òrgans mitjançant punts de pressió.
Els indis nord-americans coneixien aquests punts reflexos i la relació amb els òrgans interns, que utilitzaven com a tractament combatent-ho amb herbes i ungüents.
El Dr. Fitzgerald (1872-1942), nord-americà, va estudiar la possibilitat d’influir en els òrgans del cos mitjançant punts de pressió. Va impartir cursos d’iniciació als cercles mèdics sobre aquesta tècnica, va donar conferències i va publicar un llibre anomenat «Zone Therapy«, en la primera edició del qual ja van aparèixer diagrames dels peus i la divisió corresponent a les deu zones que avui dia s’estudien.
En 1938 (24/02/1890-10/12/1974), Eunice Ingham, massatgista, que havia iniciat anys abans el seu aprenentatge en aquesta disciplina, la va perfeccionar a través de la seva experiència i va publicar un llibre anomenat «Stories the feet ca tell» (Històries que els peus podrien explicar).
Eunice Ingham va crear la base del massatge de pressió que avui en dia s’aplica als peus. Va exercir un paper molt important en la difusón i l’acceptació d’aquesta teràpia. Va desenvolupar un mètode de massatge especial i subtil que va denominar «el mètode Ingham de massatge de compressió».
En 1958, Hanne Maquardt, mentre treballava de massatgista a Alemanya va descobrir el llibre de Eunice Ingham, per curiositat el va començar a practicar amb els seus pacients i va quedar gratament sorpresa pels resultats obtinguts. Després de 9 anys de pràctica, va conèixer a Eunice Ingham. Va establir també contacte amb altres especialistes i professionals amb els quals va decidir celebrar un primer curs de formació de «Teràpia de les zones reflecteixes dels peus» i va escriure el seu llibre, amb el mateix nom.
A Catalunya, a intervingut dels 70, Mossen Sebastià Fàbregas, després de superar una gangrena en la cama gràcies a la reflexoterapia i al tractament amb argila, mogut per l’esperit altruista que ho caracteritzava, va decidir dedicar la seva vida a la pràctica i ensenyament de la reflexoterapia. Va fundar una de les primeres escoles de reflexologia a Espanya. Veient els resultats tan positius que aportava aquesta teràpia va decidir començar a ensenyar a les persones més pobres i malaltes perquè poguessin autotratar-se, la qual cosa li porta a ensenyar Reflexologia en Sudamerica i Africa, creant així, la Fundacion Montjoia, cridada avui dia, Fundació Mossen Fabregas.
Objectius i indicacions de la Reflexologia
- Alliberar bloquejos energètics estancats en algun òrgan.
- Millorar la circulació sanguínia i la seva qualitat.
- Millorar les funcions dels òrgans excretors com a pulmons, ronyons, intestins i pell.
- Augmenta el control dels esfínters de la bufeta i els intestins.
- Desfer els residus acumulats a les zones bloquejades.
- Equilibrar les funcions orgàniques i glandulares.
- Relaxació física i mental, indispensable per l’equilibri general.
- Prevenció de malalties.
- En tractaments de càncer per pal·liar els efectes secundaris dels tractaments de la quimio i ràdio.
- En malalties crònica (espondilitis anquilosant, artrosis), millora la qualitat de vida.
- Reflexología podal. Impartido por Montse García. Instituto Superior de Medicinas Tradicionales (ISMET). Barcelona.
- Reflexología podal. Dosier de la Escuela del Gremi d’Herbolaris i Dietètica de Catalunya. Barcelona.
- Daniel Álvarez Duarte. Fotògraf autodidacte.
Marta Alcaraz Rodríguez
Naturòpata, Reflexòloga podal i Autora del Blog
La informació presentada en aquesta pàgina web no pot en cap cas substituir a un diagnòstic mèdic. Consulti amb el seu metge qualsevol aplicació amb finalitats terapèutiques. L’autora no es responsabilitza de l’ús indegut de la informació presentada, així com no té per que estar d’acord amb la totalitat del contingut dels post publicats.
NDNATURAL ¡Comprando de proximidad ganamos todos! 
Debe estar conectado para enviar un comentario.